ARA VALLADOLID (Levante-emv 18/04/1998)

Per José Mª Chiquillo i Barber

Diputat d'Unio-Valenciana a les Corts Generáls

Tots els matins, despres d'alçar-me i enchufar la ràdio per a ficar-me al dia mentrimentres desdejune, una estranya sensacio s'apodera de mi conforme les distintes noticies vespertines van desfilant una darrere de l'atra de la ma dels distints locutors. La sensacio de que en l'Estat Espanyol les coses no es fan atenent a una programacio establida, ni a uns plans prefixats pels nostres governants, ni tan sols seguint un model d'Estat determinat no, les coses, de la més important a la més chicoteta, pareixen dependre única i exclusivament del "azar", de la casualitat I de l'improvisacio.

Esta sensacio de viure en un país, que pega incomprensibles bandades segons cap a on bufa l'aire cada matinada, ha acabat per ser tan quotidiana que, la major part de nosatres ha passat a assumir-la com a normal, restant-li importancia, com si realment no la tinguera.

Tots el matins, quan Baixe les escales en direccio al carrer, no puc deixar de pensar que, mentres yo vaig a treballar, milers de conciutadans europeus, visiten les nostres terres i, que, sense dubte, seran invadits per la mateixa sensacio de "chapuza nacional" al vore que, precisament en les zones a on es genera la majoria de la riquea, on es concentra la major afluencia turística, a on es contribuïx en més capital al finançament de l'Estat, precisament en eixes zones, les infraestructures son mínimes, obsoletes i insuficients.

Qualsevol plantejament de progrés que es poguera fer per a l'Estat Espanyol, atenent a criteris de rendabilitat i globalitat, llunt d'interessos politics i territorials, contemplaría sense cap de dubte, la finalisacio de la carretera nacional Madrit-Valencia, l'autovia Sagunto-Somport, l'ampliacio de l'Aeroport de Manises i la construccio d'una llinia d'Alta Velocitat (A.V.E.) que conectara Madrit a l'arc mediterrani per Valencia, entre atres infraestructures necessaries per al desenroll de la Comunitat Valenciana. Pero al final, la trista realitat nos torna al país de l'improvisacio i dels interessos creats, i Valencia torna a quedar-se fora de les previsions del Govern.

Des de que a finals dels anys 80 s'escomençara a parlar de l'Alta Velocitat com una possibilitat de futur, moltes han segut les promeses que se nos han fet als valencians. Promeses de tots els colors i pelages, promeses a vore quina mes bonica, pero al final promeses buides de contingut, sense forment, fum de palla, enganyabobos que nos passejaven per davant per a tindre-nos entretinguts mentres les inversions anaven cap a atres comunitats.

Promeses tinguerem de Felipe González en 1.993 quan dia "Ahora toca Valencia", promeses en tenim del "Partido Popular" en eixe "Poder valenciano en Madrid" que s'ha transformat en un "Poder y no querer". Pero en política, si les promeses no van acompanyades de partida presupostaria no valen per a res i aixo es lo que nos ha estat passant fins al moment.

En el Debat de Potitica General de 1.997 Unió Valenciana presentà una proposta d'acort per la que es solicitava al Govern Central que considerara prioritaria pel seu caràcter estrategic l'eix ferroviari d'alta velocitat Madrit-Valencia. En eixe debat tot lo mon queda be, inclus fon aprovada la proposta per la major part dels diputats (C.I.U es va abstindre), pero a l'hora de la veritat, el Govern de l'Estat, un any despres, es passa pel forro la proposta i el passat mes de març el Ministeri de Foment del "Partido Popular" decidix "por su cuenta y razón... Priorizar la linea ferroviaria de Alta Velocidad Madrid-Valladolid" deixant-nos als valencians en dos pams de nassos.

Al final de l'historia els contes estan clars, i les infraestructures no es van a fer segons la necessitat real, ni la conveniencia estrategica; es continuaran fent al caprig de cadascu dels presidents que nos toque patir que, com si foren nous rics, es dediquen a fer lluir el seu poder en la seua patria chica, com el qui es compra un Mercedes i el passeja pel poble per a que li ho vegen.

González ficà l'A.V.E. a Sevilla, Aznar a Valladolid i en els dos casos han primat criteris personals per davant dels racionals, en abdos ocasions nos hem quedat despenjats i si Deu o el Dimoni no ho remedien, si alguna volta arribem els valencians a estar comunicats en Madrit i en Europa per Alta Velocitat, segurament sera perqué eixe sistema de comunicacio s'haura quedat atrassat (als valencians sempre nos concedixen les coses quan fa temps que ya han segut superades per alguna cosa nova).

Ad este pas, se nos va a quedar complexe de país tercermundiste, d'eixos que arrepleguen els autobusos i els camions del fem que retiren les ciutats europees i aixina, mentres en Cuba es poden vore camions que encara lluïxen l'escut de la ciutat de Valencia i el lletrer de "Valencia, tu ciudad limpia", no seria d'estranyar que en el futur tinguerem trens retirats per vells de Sevilla o Valladolid.

Com dia un columniste en un periodic de Madrit, "¿Porqué un A.V.E. a Valladolid? ¿Es que Aznar no quiere ser menos que Felipe González?" n'hi haura que pensar que aixo es aixina i que si el proxim mandatari es natural de Navalmoral de la Mata, el tren d'alta velocitat anira directe a la porta de sa casa.

Si forem mal pensats, diriem que la solucio per a millorar les infraestructures es que cada llegislatura el President del Govern Central fora d'una autonomia distinta i per rotacio. Clar està que aixina, Espanya no deixaria mai de ser un país de "chicha y nabo" i al final, les comunitats que com la nostra sostenen en la seua productivitat les despeses necessaries per a tant i tant caprig presidencial, nos hem cansat de ser tant generosos en els nostres diners.

Diuen que la primera volta que algu nos enganya la culpa la te qui nos ha enganyat, i que la segon que nos tornen a enganyar, la culpa es nostra. Als valencians nos venen enganyant massa temps per a que busquem culpables fora d'aci i es hora ya de que nos donem conte de que si no nos tracten en peu d'igualtat en atres comunitats, si sempre nos fiquen a la cua de les inversions, si sempre quedem fora del repartiment de beneficis, es perqué no nos sabem fer de respectar i va sent hora de que nos despertem i escomencem a ensenyar Ies dents.

Mentres a Valladolid arriba l'A.V.E. als valencians nos vindra la factura i aixo es alguna cosa que tindrem que recordar d'aci poc.